Convidat:Antoni Comín (filòsof i diputat del grup parlamentari socialista al Parlament de Catalunya)
Assistents: Francesc Dilmé, Oriol Tejada, Ferran Arruebo, Àngel Faus, Laia Castro, Marta Garriga, Ferran Macià, Gemma Huguet, Laia Tejada, Clara Castells, Stephane Salaet, Héctor Ruiz, Amic Francesc.
Dia i lloc: 17 de juliol del 2007, al Cafè Lletraferit.
Guió de la tertúlia:consulta'l.
Resum:
Vam articular la tertúlia sobre tres eixos bàsics: 1. concepte de desigualtat, 2. la relació de sistemes i corrents de pensament amb les desigualtats socials 3. mesures i instruments per gestionar les desigualtats.
Pel que fa al primer punt, i en resposta a la pregunta: "són les desigualtats justes o injustes?", el Toni ens va explicar que el prisma que ell fa servir per valorar la justícia distributiva és el que proporciona John Rawls.
Aquest "pensador liberal" -tal com ell el va definir- considera que les desigualitats socials, les que es deriven de la distribució assimètrica dels recursos (renda i capital), només són justes quan milloren la situació d'aquells individus que es troben en una posició més desfavorable dins la societat. Aquest criteri s'anomena "maximin" o "principi de la diferència" i es troba recollit i explicat al llibre A Theory of Justice (1971). El Toni, de la seva banda, ha escrit un article molt recomanable al respecte.
La resta de tertulians vam aportar nous punts de vista sobre la teoria de la justícia de Rawls. El Francesc Dilmé, en particular, va apuntar que a la definició del principi de la diferència li mancava un horitzó temporal. És a dir, des del seu punt de vista, per saber si una desigualtat ajuda a millorar la situació dels més pobres, cal fer una comparació entre ara i un instant futur. En aquest sentit, existeix un grau de llibertat que és el moment del futur ( d'aquí 5 segons, 1any, 20 anys,...) en el que cal veure si la desigualtat ha produit efectivament una millora en l'individu més desafavorit. Segons el Francesc, doncs, el "principi de la diferència" no estava prou ben definit. El Toni, però, li replicà que es poden utilitzar molts horitzons temporals raonables que permetin l'aplicació del criteri de Rawls.
D'altra banda, i pel que fa al segon punt -relació de sistemes i corrents de pensament amb les desigualtats-, alguns vam voler saber si Rawls, o d'altres autors i paradigmes, inspiraven els partits socialistes del segle XXI en matèria de desigualtats. En aquest sentit, alguns vam observar que certs plantejaments de Rawls podien semblar socialdemòcrates. El convidat va estar-hi d'acord tot i que va matisar que sobre l'extensa obra de Rawls hi planejava un esperit unívocament liberal (les prescripcions que es deriven del criteri de la diferència, per exemple, només les aplica a l'actuació dels poders públics, no a la dels individus), i ens va explicar, així mateix, que a molts partits socialistes encara els inquietaven algunes preocupacions associades al marxisme com, per exemple, la possessió dels mitjans de producció.
En relació als instruments dels que disposem en l'actualitat per gestionar el fenòmen de les desigualtats, el Toni ens va estar explicant els problemes de funcionament que, al seu parer, pateixen organismes internacionals com l'FMI o el Banc Mundial. Va posar-nos com a exemple les crisis financeres d'Àsia i Llatinoamèrica a la dècada dels 90. En concret ens va explicar que a mitjans dels 90 l'FMI instà els països sudamericans a obrir els seus mercats de capitals i aplicar mesures fiscals restrictives a canvi de crèdit. Era la "recepta precuinada" que aplicaria també a Indonèsia i que ocasionaria una gran crisi financera de la que encara s'està recuperant. Xile, però, fou l'únic país llatinoamericà que no va acceptar l'obertura del seu mercat de capitals. I quan a mitjans dels 90 els inversors extrangers van començar a retirar massivament els seus capitals dels mercats llatinoamericans, el llavors anomenat "candau xilè" seria el que menys es veuria afectat per la crisi financera.
El convidat ens va explicar així que, si bé és evident que a la llarga l'obertura dels mercats nacionals és beneficiosa pels països, hem de tenir en compte que cada país evoluciona i assimila els canvis a un ritme propi, i que a curt i mitjà termini cal aplicar mesures addients a l'estructura productiva de cada indret, i no "receptes precuinades" com les que suministra el Fons Monetari Internacional.
Finalment, vam parlar de les problemàtiques i les mesures que ens són més properes en matèria de desigualtats. Vam debatre sobre la Llei de la Igualtat de Zapatero i sobre les actuals polítiques fiscals, i tots vam coincidir en la inocuitat de la llei sobre l'activitat econòmica i en la pèrdua de progressivitat dels sistemes fiscals actuals.
Lectures relacionades i recomanades:
Comín, T. "Las desigualdades en Occidente", Fragmentos (revista)
Stiglitz, J.E. (2002)"El malestar en la globalización", Taurus.
Krugman, P. "La desaparición de la clase media en EE.UU.".
Rawls, J. (1971)" A Theory of Justice", Harvard University Press.